El cansament intel·lectual

     Un altre alumne que deixa el batxillerat. Un noi amb una habilitat increïble per a aplicar les fórmules de la física a la realitat. Amb moltíssima curiositat per a comprovar el que estudia a classe i portar-ho a la pràctica. El seu punt feble és la memòria. Porta anys memoritzant dates d'història, noms de botànica i definicions semàntiques. I no pot més. Ell volia ser enginyer i per a això havia de fer el batxillerat.

     De tant en tant tinc el plaer de compartir les matemàtiques amb famílies que han optat per educar els seus fills fora de l'àmbit escolar (sistema conegut amb diferents noms: educació no presencial, homeschooling, educació en família, etc.).

     I és un plaer perquè treballo amb cervells frescos i que no han perdut la curiositat per a aprendre. Només em cal dir les coses una vegada. S'entenen i no cal repetir-les. El rendiment és espectacular. Quan començo a percebre els primers signes de cansament intel·lectual (com més joves, més aviat) m'aturo. No val la pena seguir treballant. No és eficient.

     Si veiem algú que, després de córrer alguns quilòmetres, ensopega unes quantes vegades, li direm que s'aturi i descansi, que d'aquesta manera no val la pena córrer.

     Podríem començar a aprendre a tractar amb el mateix respecte el cansament intel·lectual que el físic. Així potser podrem anar deixant enrere la fama de ser un país on es treballen moltes hores per fer poca feina. I, a més, gaudirem treballant i aprenent. Ens hi posem?