dimecres, 23 de juliol de 2014

Confiança i divisions

Aquesta tarda hem estat resolent un problema amb una nena encantadora de 5è de primària:
10 metres de paper per embolicar panets i 25cm de paper que necessitem per embolicar cada panet.
Resumint el diàleg:
Ella: -Em sembla que és una multiplicació.
Jo: - Sí. Aquí hi ha una multiplicació. Quina és?
Ella: - 25 per ...... no ho sé. 10?
Jo: - Hem de fer 10 vegades 25 cm?
Ella: - No...no és així.
Jo: - Em sembla que la multiplicació que vols dir és aquesta: Moltes vegades 25cm faran 10 metres.
Ella: - Sí. És aquesta.
Jo: - Doncs quan volem saber quantes vegades hem de repetir un número per arribar a un altre se'n diu ..... Divisió.
Ella: - Dividim 25 per 10?
Jo: - Al revés: Si dividim 10 metres entre 25 cm, sabrem quantes vegades hem de repetir 25 cm per a arribar a 10 m.

Hem estat jugant una estona amb la cinta métrica per a que ella pogués deduir quants centímetres són 10 metres i ho ha fet. Després hem acabat de resoldre el problema.

M'encanta cada vegada que els nens m'ensenyen com ells ja tenen la intuïció de com s'ha de resoldre un problema. I aleshores només em cal guiar i donar les eines per a poder transformar aquesta intuïció en un raonament matemàtic clar. 
Ella i jo hem acabat satisfetes: ella d'haver pogut avançar una mica més en el camí que ella ja havia començat i jo d'haver-hi ajudat.

A la seva idea de que el que cal fer és una multiplicació podem respondre des d'un rotund "No, és una divisió" o podem donar-la per bona i anar guiant-la per a comprendre que tota divisió conté una multiplicació, així com la resta i la suma són la mateixa operació vista des de punts oposats.

Quan els educadors sabem quedar-nos en un segon pla i deixem que els nens prenguin la iniciativa, el missatge subliminal que transmetem és aquest: "Confio en la teva capacitat de resoldre situacions". Si els expliquem la solució sense deixar que ells comencin, el missatge rebut pot ser: "Jo no tinc manera de trobar la solució" o "La meva manera de resoldre les situacions no és interessant".

Tots sabem quin és el missatge que preferiríem rebre si fóssim al seu lloc.  Però i per a nosaltres? Com ens sentim quan treballem a partir de la confiança en els nostres fiils i alumnes? I com ens sentim si partim de la premisa que sense nosaltres no podrien fer res de res?

Per això tenia ganes de compartir amb vosaltres el que ha passat avui. La vida em demostra que treballar a partir de la confiança la fa créixer. I això és plaent per a grans i petits. 

Amb aquest post m'afegeixo a tots els educadors que, cada dia més, opten per la confiança com a camí. Que segueixi creixent.