dimarts, 5 de setembre de 2017

Tornant de la UEC

Molts de dies sense publicar ...

Molta feina també aquest curs ... Un dels motius principals ha estat encarregar-me de les classes de matemàtiques a la UEC de l'EHAE a Figueres.
Publico un resum del que ha estat aquest curs, el que ha funcionat i el que no.
Aprofito per agrair a tot l'equip de treball la implicació i saber treballar en grup.
I encantada si us fa servei:

 


OBJECTIUS:



Un 80% dels alumnes no tenen l’opció d’obtenir el títol d’ESO. Per a aquests alumnes ens hem centrat en que recuperessin la confiança en els seus recursos intel·lectuals i en la seva capacitat de concentració. Això també els ajuda a minimitzar el sentiment d’exclusió social.

Un 20% de l’alumnat té l’opció, en aquest curs o el següent, d’obtenir el títol d’ESO. Aquest objectiu s’afegeix als ja explicats.







METODOLOGIA:



Excepte un alumne de 3er i un de 4rt, tots han necessitat un P.I. curricular (la UEC en ella mateixa ja és un P.I. metodològic).



La primera intenció era treballar amb material didàctic, de manera experimental i en grup, però no ha funcionat per 2 motius:



1. Per causa de la seva escassíssima capacitat de concentració necessiten un suport extern per a focalitzar la concentració. Es distreuen molt sovint mentre el grup treballa en l’activitat i, quan tornen a buscar aquest focus extern, l’activitat ha evolucionat i no el troben. Se senten perduts i ràpidament s’angoixen.

La suma de les diferents problemàtiques individuals fa que l’ambient de la classe no els ajudi a concentrar-se.
S'han de descomptar els materials que no siguin prou sòlids per a resistir aquests alumnes.



2. Per a ells, les matemàtiques són una assignatura de paper i boli. I si la feina no s’assembla a la dels IES, creuen que estan perdent el temps o pitjor: que els tractem com si no fossin capaços de fer la feina com s’ha de fer. Evitar reforçar aquest sentiment d’exclusió (que ja tenen molt arrelat) és fonamental.



Així que la metodologia que hem trobat més eficient és la següent:



Tenim a disposició dels alumnes moltes i variades còpies d’exercicis i problemes en diferents formats i nivells per a que ells puguin trobar l’activitat en la qual es veuen capaços de ser autònoms. Cadascú al seu nivell.

El contingut és variat: problemes curts i senzills, problemes més complexes, proves de competències bàsiques, simetries d’1, 2 i 3 eixos, girs, patrons geomètrics per a repetir amb possibilitat d’inventar-se’n, etc ...

A partir d’aquí i de manera personalitzada, anem augmentant progressivament el nivell de dificultat.

Si la feina és massa fàcil, se senten desvalorats. Si és massa difícil, s’angoixen ràpidament. Així que es tracta de buscar l’equilibri: entre professor i alumne anem ajustant el nivell.

I, sobretot, els reconeixem i valorem qualsevol esforç fet. Tant si l’han encertat com si no.

Les propostes de geometria estan inspirades directament en els treballs de Simone Ramain i Edwige Stapfer. Adaptadíssim, evidentment, a totes les limitacions que comporta l'ambient d'una aula de UEC.







EVOLUCIÓ I CONCLUSIÓ



En començar el curs, 30 dels 35 alumnes no mostraven cap interès per la matèria, negant-se a treballar.

21 d’aquests 35 s’han animat a treballar amb els exercicis de geometria, de dificultat creixent. I 11 d’aquests 21 s’ han atrevit a passar progressivament als exercicis i problemes amb càlcul escrit.

El treball amb les simetries i girs amb l’harmonia estètica que en resulta, els ha permès esmorteir l’aridesa amb que viuen el rigor matemàtic. Sovint tenen a la taula 2 treballs començats: quan el que demana més càlcul se’ls fa massa difícil, es passen als treballs geomètrics fins que se senten capaços de tornar als de càlcul.



Resumint i descomptades les baixes:

14 alumnes han suspès tots els trimestres.

2 alumnes han aprovat tots els trimestres des del començament.

2 alumnes que havien aprovat el 1er trimestre han suspès el curs.

I, finalment, 11 alumnes que havien començat el curs suspenent l’han pogut aprovar.



Evidentment, en el context d’una UEC, és fa més palès encara el més important de tot el que podem oferir els educadors: el respecte que mostrem a nosaltres mateixos, als companys de feina i als nostres alumnes. Els curriculums poden i han de canviar sempre adaptant-se a la societat i als temps. El respecte no pot desaparèixer mai de l’educació. I sempre en podem aprendre més.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada