Trobar el denominador comú

 

A l'entrada anterior us parlava del Decàleg de l'Educació Matemàtica d’en Pere Puig Adam.

Doncs avui va del punt 8: Aconseguir un cert mestratge en les solucions abans d’automatitzar-les.

Com fer-ho en el cas del denominador comú? Aquí teniu una proposta:

Hem de sumar, per exemple:

Com anem a buscar el denominador comú sense perdre’ns en un cúmul d’instruccions que molts dels alumnes no poden comprendre? Sense comprensió, només ens queda la memorització pura i dura, que és el que precisament volem evitar.

La proposta s’assembla al mètode següent, simple i ja conegut, de trobar el mínim comú múltiple:

múltiples de 6: 6 12 18 24 30 36 42 48 54 60 66 72 78 84 ...

múltiples de 21: 21 42 63 84 ...

D'aquí trobem que el mínim dels múltiples comuns és el 42.

I aquesta és la proposta: el mateix que acabem de fer, però afegint-hi els numeradors:

 

D'aquí trobem les fraccions equivalents amb el denominador comú.

D’aquesta manera no perdem de vista que el que estem fent és buscar les fraccions equivalents que ens facilitin la operació que volem fer.

Ja tenim les corresponents fraccions equivalents i podem continuar amb la suma:

 

L'únic requisit és saber comprendre què és una fracció i què és una fracció equivalent.

Decàleg de l'Ensenyament de les Matemàtiques (Pere Puig i Adam)

 

Molt de temps sense escriure al blog ... molta feina. I ara que tinc una estoneta, res millor que tornar als essencials i agrair el camí que ens han obert tots els que han vingut davant nostre:

L’any passat ens va deixar la MªAntònia Canals. No en podré dir res de nou: incansable i absolutament lliurada a la seva vocació d’acostar les matemàtiques a tothom. Però per si algun lector despistat arriba a aquest blog sense conèixer-la, clicant sobre el nom trobeu l’enllaç.

Un altre gran divulgador vocacional (de fa més temps) va ser en Pere Puig i Adam, del qual n’és ben conegut el seu Decàleg de l’Educació Matemàtica:

1. No adoptar una didàctica rígida, sinó adaptada en cada cas a l’alumne, observant-lo constantment.

2. No oblidar l’origen concret de la Matemàtica ni els processos històrics de la seva evolució.

3. Presentar la Matemàtica com una unitat en relació amb la vida natural i social.

4. Graduar acuradament els plans d’abstracció.

5. Ensenyar guiant l’activitat creadora i descobridora de l’alumne.

6. Estimular aquesta activitat despertant interès directe i funcional vers l’objecte del coneixement.

7. Promoure en tot el possible l’autocorrecció.

8. Aconseguir un cert mestratge en les solucions abans d’automatitzar-les.

9. Tenir cura que l’expressió de l’alumne sigui traducció fidel del seu pensament.

10. Procurar a qualsevol alumne èxits que evitin la seva desmoralització.

Professor Pere Puig Adam (1955)

I sí: n’hi ha molts més. I no només del passat, sinó també ara a les nostres aules, i a fora. Gràcies a tots ells.