La jornada laboral dels nostres estudiants

Us heu parat mai a comptar totes les hores que fan els nostres estudiants?
Doncs aquest vídeo de menys de 4 minuts us hi pot ajudar.

Cliqueu aquí per veure el video


“Un adolescent que dorm 9 hores té el doble de capacitat per resoldre un problema matemàtic que un altre que en dorm 7”, apunta el neurofisiòleg Albares, cap d'investigació de la Clínica Estivill.

Cliqueu aquí per a la informació completa 

Un adolescent que ha estat a l'institut de les 8.00 a les 14.45 (quasi 7 hores), arriba a casa entre les 15.00 i les 15.15 si viu aprop. Dinar i descansar un mínim (sembla just després de la jornada de 7 hores de l'escola) ens porta fins a les 16.30 o 17.00. Tots estem d'acord que és important fer esport i una de les primeres recomanacions per a tenir bona salut. Doncs entre viatges, canviar-se de roba i la pràctica de l'esport, pot tornar a casa a les 19.00. 
En aquest moment, les famílies han de fer miracles si volen que els seus fills adolescents dormin un mínim de 8 hores (segons la National Sleep Foundation n'haurien de dormir entre 8 i 10).
En les 4 hores que van de les 19.00 a les 23.00 els adolescents han d'estudiar examens, fer treballs, fer deures, trobar estones de comunicació i diàleg amb la família i amb els amics, sopar i trobar temps per a les seves aficions i interessos.
Si parlem de dormir les 9 hores de les quals parla el neurofisiòleg Albares, ja només tenim 3 hores per a fer tot això.
I si ens n'anem a les 10, ja només en té 2.

Ens queda encara molt de camí per deixar de ser un país on dediquem moltes hores de feina a produir molt poc.

"Mens sana in corpore sano" La necessitat de moviment de la mainada

     Han estat molts mesos de molta feina i el bloc se m'ha adormit. El desperto parlant d'un tema que s'oblida sovint. Però que si el tinguéssim en compte seriosament, podríem millorar molt el nostre sistema educatiu: la necessitat de moure's de la mainada.
   
Quan les nostres àvies veien un nen massa quiet, es preocupaven i tenien por que no s'espavilés prou a la vida. I, quan el nen era mogut, deien que era un nen "de vida".
     Però ara, als pares que tenen nens moguts els preocupa que tingui problemes a l'escola. I, fins i tot hi ha persones que, dels que abans en deien nens "de vida", ara en diuen "nens hiperactius".
     La meva experiència amb els nen moguts és que, si els deixem moure, es poden concentrar millor.
     Fa anys vaig trobar una manera de treballar les matemàtiques amb nens que tenien problemes a l'escola: ells al gronxador o una corda penjant) i jo proposant jocs de càlcul mental, reptes, problemes, etc... Si no ho feia així, havia d'esperar molta estona per a deixar que desfoguessin tot el moviment contingut durant les hores d'escola.
     Més avall teniu l'enllaç d'una escola de Canadà on s'han enginyat uns seients amb pedals.
     Han avaluat la concentració dels nens pedalant i sense pedalar i ... pedalant es concentren millor.
A més, els eduquen en bons hàbits de salut, ja que la majoria de les malalties de la nostra societat estan relacionades amb el sedentarisme.
     Si el nostre sistema educatiu tingués en compte les necessitats de moviment de la mainada, podríem aprofitar-les per a millorar l'aprenentage i treballar tots més a gust.
     Mentre intentem treballar ignorant-les o anant-hi en contra, tot això que perdem.
Us deixo l'enllaç en anglès del programa "Read and Ride" (llegeix i pedala) que han implantat en aquesta escola: http://www.readandride.org/
     I l'enllaç a la notícia en català:/http://acipediatria.org/wpacip/2015/06/02/lescola-frena-el-tdah-a-forca-de-pedalades/