Han estat molts mesos de molta feina i el bloc se m'ha adormit. El desperto parlant d'un tema que s'oblida sovint. Però que si el tinguéssim en compte seriosament, podríem millorar molt el nostre sistema educatiu: la necessitat de moure's de la mainada.
Quan les nostres àvies veien un nen massa quiet, es preocupaven i tenien por que no s'espavilés prou a la vida. I, quan el nen era mogut, deien que era un nen "de vida".
Però ara, als pares que tenen nens moguts els preocupa que tingui problemes a l'escola. I, fins i tot hi ha persones que, dels que abans en deien nens "de vida", ara en diuen "nens hiperactius".
La meva experiència amb els nen moguts és que, si els deixem moure, es poden concentrar millor.
Fa anys vaig trobar una manera de treballar les matemàtiques amb nens que tenien problemes a l'escola: ells al gronxador o una corda penjant) i jo proposant jocs de càlcul mental, reptes, problemes, etc... Si no ho feia així, havia d'esperar molta estona per a deixar que desfoguessin tot el moviment contingut durant les hores d'escola.
Més avall teniu l'enllaç d'una escola de Canadà on s'han enginyat uns seients amb pedals.
Han avaluat la concentració dels nens pedalant i sense pedalar i ... pedalant es concentren millor.
A més, els eduquen en bons hàbits de salut, ja que la majoria de les malalties de la nostra societat estan relacionades amb el sedentarisme.
Si el nostre sistema educatiu tingués en compte les necessitats de moviment de la mainada, podríem aprofitar-les per a millorar l'aprenentage i treballar tots més a gust.
Mentre intentem treballar ignorant-les o anant-hi en contra, tot això que perdem.
Us deixo l'enllaç en anglès del programa "Read and Ride" (llegeix i pedala) que han implantat en aquesta escola: http://www.readandride.org/
I l'enllaç a la notícia en català:/http://acipediatria.org/wpacip/2015/06/02/lescola-frena-el-tdah-a-forca-de-pedalades/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada