Imaginem que estem dinant plegats a taula (el dinar que hem preparat nosaltres) i algú d'entre els comensals ens mira als ulls i ens diu:
-Déu n'hi do! Això t'ha d'haver portat prou feina ...
Hi ha diferència entre que ens ho diguin o no?
Tot i que no comentin res de si els agrada o no, han reconegut el nostre esforç. Ens sentim reconeguts i respectats.
Passem a l'aula ... i ja sabeu per on aniré.
Moltes vegades volem oferir als nostres alumnes un reforç positiu, però com fer-ho si no han fet bé la feina? Si els diem que ho han fet bé, els estarem enganyant i clarament no els estem ajudant.
A partir del més petit esforç, però, hi ha una cosa que sempre podem respondre: el reconeixement a aquest esforç.
Perquè si nosaltres, com a adults, el necessitem, quant més no el necessitaran els que depenen de nosaltres? Els ensenyarem a ells mateixos a reconèixer el seu propi esforç.
Quan ens reconeixen l'esforç, ens motiven. Quan en qualsevol grup els individus senten reconegut el seu esforç, l'ambient de treball millora.
I encara podem fer una passa més ... i reconèixer-nos a nosaltres mateixos el nostre propi esforç. En tenim prou motius (i més amb aquest últim parell d'anys que portem)!
Que aquest curs que comença sigui una oportunitat per a tots de sentir-nos reconegut el nostre esforç.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada